Entre la realitat i la ciència ficció
Imaginem-nos que pugem a un cotxe, diem ‘porta’m a la platja’ i el vehicle ens hi porta mentre nosaltres llegim, dormim o mengem unes olives sense preocupar-nos del trànsit. Sembla ciència-ficció, oi? Doncs no ho és! Els vehicles autònoms ja són una realitat, però encara ens fem moltes preguntes: com funcionen? Són segurs? I, sobretot, qui és el culpable si xoquen?
Com funcionen?
Els cotxes sense conductor utilitzen sensors, càmeres i radars per ‘veure’ el que passa al seu voltant. Tenen un cervell electrònic que processa tota la informació en temps real i decideix cap a on han d’anar, evitant obstacles i seguint les normes de circulació (cosa que molts humans encara no han après a fer del tot…).
A més, aquests vehicles disposen de mapes digitals actualitzats constantment i connectats a xarxes d’informació en temps real. Això els permet adaptar-se a les condicions del trànsit, preveure embussos i prendre decisions ràpides per evitar retards.
D’altra banda, incorporen un sistema d’intel·ligència artificial que aprèn de cada trajecte i millora la seva capacitat de prendre decisions. Per exemple, poden predir el comportament d’altres conductors i vianants per evitar possibles col·lisions. També són capaços de comunicar-se entre ells, la qual cosa ajuda a regular el trànsit i reduir els embussos.
Finalment, en cas de situacions imprevistes, el vehicle pot activar protocols de seguretat, com frenar automàticament si detecta un obstacle sobtat. Tot això converteix aquests vehicles en una promesa de futur, encara que el seu desplegament massiu dependrà de la seva fiabilitat i acceptació social.
Poden ser perillosos?
Aquest és la gran qüestió. En teoria, aquests vehicles són més segurs que els humans perquè no es distreuen amb el mòbil, no es passen els semàfors en vermell per pressa i no condueixen amb ressaca. Però, com tot a la vida, no són infal·libles. Hi ha hagut accidents causats per errors en el programari o situacions inesperades que la intel·ligència artificial no ha sabut gestionar. Per tant, encara no confiar cegament en ells.
També hi ha qüestions ètiques a tenir en compte. Per exemple, com hauria d’actuar un vehicle autònom si es troba en una situació on ha de decidir entre posar en perill el seu passatger o atropellar un vianant? O si no pot frenar, i als 2 costats hi ha persones, cap a quin costat es desviarà? Tindrà en compte quin tipus de persona atropella segons criteris d’edat, sexe, corpulència…? Aquestes decisions, que per a un humà ja són prou complexes, són encara més difícils de programar en una màquina.
I la llei, què diu de tot això?
Aquí és on les coses es compliquen. Si un cotxe sense conductor provoca un accident, qui paga els plats trencats? El fabricant del cotxe? El propietari? El programador que va escriure el codi? De moment, cada país està intentant trobar una solució legal adequada. La normativa ha d’assegurar que aquests vehicles siguin tan segurs com sigui possible, que respectin la privacitat de les persones i que, en cas d’accident, hi hagi responsabilitats clares.
A més, cal regular la seguretat cibernètica d’aquests vehicles, ja que poden ser vulnerables a atacs informàtics. Un hacker podria prendre el control del cotxe i convertir-lo en una arma sobre rodes. Per això, és essencial establir protocols de seguretat i protecció de dades que impedeixin aquest tipus d’atacs.
Ja estan en funcionament?
Encara que els vehicles autònoms no són habituals a totes les ciutats, ja s’estan provant en diversos llocs del món. Per exemple, a San Francisco, l’empresa Waymo (filial d’Alphabet, la companyia matriu de Google) opera una flota de taxis autònoms que transporten passatgers sense conductor humà al volant. A la Xina, companyies com Baidu també han començat a desplegar serveis de robot-taxis en algunes zones urbanes.
A Europa, ciutats com Berlín i París han dut a terme proves amb autobusos autònoms en circuits controlats, i a Suècia, Volvo està desenvolupant camions autònoms per optimitzar el transport de mercaderies. A Singapur, ja es permet l’ús de vehicles autònoms en determinades àrees com a part d’un pla per reduir la congestió i millorar el transport públic.
CONCLUSIÓ
Els vehicles autònoms poden ser el futur del transport, però encara han de demostrar que són tan segurs com prometen. De moment, si et trobes un d’aquests cotxes pel carrer, no et preocupis: probablement conduirà millor que aquell conductor que envia notes de veu mentre gira la rotonda. Això sí, per si de cas, no te’n refïis del tot!
En qualsevol cas, sembla que el futur del transport estarà ple de canvis i noves regulacions. Potser d’aquí uns anys, els humans ni tan sols necessitarem carnet de conduir, i els vehicles autònoms seran l’opció per defecte. Fins llavors, toca esperar i confiar que la tecnologia avanci en la direcció correcta, i respectant les normes de circulació!
