El 28 de desembre de 1895, els germans Lumière van fer la primer projecció cinematogràfica a París. Uns anys més tard, el 17 de desembre de 1903, el germans Wright van volar per primer cop amb un avió a motor, a Carolina del nord. I a principis de 1913, Henry Ford va inaugurar la primera cadena de muntatge d’automòbils a Michigan. Tots aquests esdeveniments van ser la llavor de processos disruptius que van revolucionar sectors econòmics o industrials, i que, en major o menor mesura, van modificar els hàbits de comportament de la societat, encaminant el món cap a la realitat actual.
Dintre de poc ja no veurem els robots com simples carcasses metàl·liques que fan operacions matemàtiques molt ràpides per facilitar-nos la vida. Els veurem com éssers amb ‘consciència pròpia’, amb qui interactuar, xerrar de qualsevol tema, i fins i tot enamorar-nos.
Ara, però, estem als inicis d’una canvi més profund, global i transformador. La revolució actual, basada en la Intel·ligència Artificial, la robòtica i les múltiples branques que se’n deriven, no només afectarà un sector en concret, sinó que és un canvi de paradigma, que esquitxarà (ja ho està fent) tots els àmbits de la societat. No estem parlant només d’un avenç tecnològic que millorarà les comunicacions, o d’un invent que agilitzarà la producció industrial. Estem davant d’una nova manera d’entendre el món, de relacionar-nos entre nosaltres, els humans, i també d’una nova manera de conviure amb les màquines, que cada vegada seran menys màquines i més humans. I sí, el terme ‘conviure’ vol dir, literalment, viure junts, compartir experiències socials, professionals, i sobretot, emocionals. Dintre de poc ja no veurem els robots com simples carcasses metàl·liques que fan operacions matemàtiques molt ràpides per facilitar-nos la vida. Els veurem com éssers amb ‘consciència pròpia’, amb qui interactuar, xerrar de qualsevol tema, i fins i tot enamorar-nos.
Així doncs, sembla que la innovació en aquesta matèria no té límits, però precisament per aquesta raó hi ha d’haver una legislació per fer compatible la nova revolució que estem vivint amb els nostra manera de viure fins ara, amb una armonia legal, moral i ètica. Moltes vegades, però, hi ha una línia molt fina entre el que es considera un avenç disruptiu o el que és una perversió tecnològia que pot fer mal a les persones.
La sola possibilitat que una nova eina digital pugui fer mal a algunes persones hauria de ser suficient per establir unes regles del joc clares que dibuixin un taulell de joc que no rebassi els límits morals i ètics.
Us posaré un exemple. Des de fa uns mesos, hi ha empreses especialitzades a ‘reviure’ persones mortes amb Intel·ligència Artificial perquè els seus familiars i amics puguin ‘parlar-hi’ de nou. Aquestes empreses recopilen tot el material digital disponible del difunt, des de gravacions d’àudio, fotografies, emails, aficions, etc… i creen un algoritme personalitzat per crear un ‘alter ego’ digital d’aquella persona. Així, per exemple, una mare que ha perdut un fill pot parlar amb un robot que imita el seu to de veu, la seva manera de parlar, i fins i tot les expressions que solia utilitzar. Però, fins a quin punt interactuar amb una còpia digital del teu ésser estimat ajuda al procés de dol? Pot crear una dependència malaltissa? O, al contrari, pot suposar una ajuda terapèutica per facilitar el procés? Òbviament, cada cas és diferent, però la sola possibilitat que una nova eina digital pugui fer mal a algunes persones hauria de ser suficient per establir unes regles del joc clares que dibuixin un taulell de joc que no rebassi els límits morals i ètics.
Només dependrà de les nostres mans si el que volem pel futur és un món anàrquic on la Intel·ligècia Artificial ens guanyi la partida, o, en canvi, i tal com ha passat amb les anteriors revolucions, la posem al nostre servei per facilitar i millorar les nostres vides.
El que està clar, però, és que tampoc es poden posar portes al camp, i que la innovació constart i meteòrica d’aquesta nova revolució digital és imparable. Però imparable no vol dir ingovernable, sense control. Les administracions tenen l’obligació de legislar aquest nou món, i els ciutadans tenim també l’obligació d’actuar amb sentit comú i fugir del usos perversos que uns quants han convertit en aplicacions fàcils d’utilitzar amb l’únic objectiu de fer diners. La nostra responsabilitat passa, també, per denunciar aquells comportaments il·legals, així com per fer didàctica i educar a les noves generacions, que ja han nascut en plena metamorfosi digital. Arribarà un moment (hi estem molt a prop) en què gràcies a aplicacions con ChatGPT o moltes altres de retoc de fotografia, video o àudio, podrem dur a terme qualsevol cosa que ens puguem imaginar, sigui legal o il·legal. Només dependrà de les nostres mans si el que volem pel futur és un món anàrquic on la Intel·ligècia Artificial ens guanyi la partida, o, en canvi, i tal com ha passat amb les anteriors revolucions, la posem al nostre servei per facilitar i millorar les nostres vides. El món del demà s’està dissenyant ara, i nosaltres en som els arquitectes. Haurem de vigilar que el gratacels que estem construint tinguin bons fonaments, materials de qualitat, mà d’obra qualificada, i que no s’ensorrin perquè ningú hagi establert una alçada màxima.
