Com els hackers et volen robar els diners (i com et pots protegir)

Avui dia, els hackers o ciberdelinqüents utilitzen diverses tècniques per robar diners a empreses i particulars. Aquests hackers no sempre són experts amb coneixements avançats; sovint, simplement aprofiten la ingenuïtat de les seves víctimes. Acostumen a enviar milers i milers d’esquers, com qui pesca a alta mar, i només que piquin un mínim de peixos (nosaltres), ja els surt a compte. Avui dia, a més, la intel·ligència artificial fa que els enganys siguin cada vegada més sofisticats, per exemple, clonant veus d’amics o familiars, o enviant missatges des de telèfons que simulen ser contactes nostres.

1. Phishing: Enganys a través del correu electrònic

El phishing és una de les tècniques més utilitzades pels hackers. Consisteix a enviar correus electrònics falsos que semblen provenir de bancs, empreses de missatgeria o serveis en línia populars. Aquests missatges solen incloure un enllaç que porta a una pàgina web falsa on la víctima introdueix les seves dades bancàries o credencials d’accés. Vigila! A vegades, l’adreça de correu electrònic o la web on t’envia s’assemblen molt a l’oficial de l’entitat. Amb una mica d’atenció, ràpid trobaràs la diferència.

Exemple: Reps un correu del teu “banc” dient que han detectat un problema amb el teu compte i que has de confirmar les teves dades. Si introdueixes la teva informació en el lloc web fals, els hackers poden accedir al teu compte i robar els teus diners.

Com protegir-se?

• No facis clic en enllaços sospitosos.
• Comprova sempre l’adreça de correu electrònic de l’emissor.
• Si tens dubtes, contacta directament amb l’entitat.

2. Malware i virus: Programes maliciosos que roben dades

Els hackers sovint utilitzen malware (programes maliciosos) per infiltrar-se en els ordinadors i els dispositius mòbils de les seves víctimes. Aquests programes poden registrar les teves pulsacions de teclat (keyloggers), robar contrasenyes emmagatzemades o fins i tot bloquejar el teu sistema fins que paguis un rescat (ransomware).

Exemple: Baixes un fitxer adjunt en un correu electrònic que sembla venir d’un company de feina. Sense adonar-te’n, has instal·lat un virus que registra cada tecla que prems, incloent-hi les contrasenyes del teu banc en línia.

Com protegir-se?

• Instal·la un antivirus i mantén-lo actualitzat.
• No descarreguis arxius de fonts desconegudes.
• Fes còpies de seguretat regularment.

3. Smishing: Fraus en xarxes socials i SMS

Els hackers també aprofiten les xarxes socials i els missatges de text per enganyar les persones. Posen anuncis falsos, creen perfils que semblen reals i fins i tot envien missatges suplantant amics o familiars per demanar diners.

Exemple: Reps un missatge de WhatsApp del teu “cosí” dient que ha perdut el telèfon i necessita diners urgentment per tornar a casa. Si li fas una transferència, descobriràs més tard que el seu compte havia estat piratejat i que has estat estafat.

Com protegir-se?

• No enviïs diners sense verificar la identitat de qui t’ho demana.
• Desconfia de missatges amb urgència i errors ortogràfics.
• Activa la verificació en dos passos en les xarxes socials.

4. Frau en compres en línia i targetes de crèdit

Alguns hackers creen botigues en línia falses que venen productes a preus irresistibles, però mai no envien el que has comprat. Altres utilitzen tècniques per robar dades de targetes de crèdit quan compres en llocs no segurs.

Exemple: Veus un anunci d’un telèfon mòbil nou a meitat de preu en una web desconeguda. El compres, introduint la teva targeta, però mai reps el producte i descobreixes que han fet altres compres amb les teves dades.

Com protegir-se?

• Compra només en webs de confiança amb certificació HTTPS.
• Utilitza targetes virtuals per compres en línia.
• Revisa els moviments del teu compte bancari ràpidament.

5. Vishing: Enganys a través de trucades telefòniques

Els hackers també utilitzen trucades telefòniques per enganyar les seves víctimes. Es fan passar per representants bancaris, empreses de seguretat o altres serveis, i t’intenten convèncer de proporcionar informació personal o financera.

Exemple: Reps una trucada d’algú que diu ser del teu banc, avisant-te d’una activitat sospitosa al teu compte. Et demanen que confirmis el teu codi PIN o que transfereixis diners a un “compte segur” per protegir-los. En realitat, és un frau.

Com protegir-se?

• No proporcionis mai informació personal o financera per telèfon.
• Si reps una trucada sospitosa, penja i contacta directament amb l’entitat.
• Desconfia de trucades que generen urgència o por.