Hi ha bombolla amb la IA?

La intel·ligència artificial és a tot arreu. Les grans tecnològiques hi aboquen diners com mai, les startups presenten els seus productes com “la propera revolució” i cada setmana apareix una nova eina que promet canviar-nos la vida. En aquest context, és normal que molta gent es pregunti: això és una revolució real… o estem inflant una bombolla?

La resposta no és blanc o negre. La IA ja és útil i ja s’està fent servir, però al mateix temps l’entusiasme i les expectatives poden estar corrent més que la realitat.

Què és exactament una “bombolla”?

Una bombolla passa quan el valor d’alguna cosa puja molt de pressa, sobretot perquè la gent creu que continuarà pujant. Aleshores entra més inversió, l’optimisme creix, i es crea una roda (o bombolla) que s’accelera sola. El problema arriba quan els resultats reals (clients, beneficis, utilitat,…) no avancen al mateix ritme. En aquell moment, la confiança es trenca i els valors cauen de cop.

Amb la IA, la pregunta no és si “existeix” o si “serveix” (perquè serveix), sinó si el volum de diners i promeses s’ha inflat massa.

Per què s’hi estan posant tants diners?

Hi ha tres motors principals:

1. Promesa real de productivitat: automatitzar tasques, resumir informació, generar textos o imatges, millorar serveis d’atenció al client… Són usos que ja funcionen.
2. Competència entre gegants: si una gran empresa guanya avantatge amb IA, pot quedar-se amb mercat, dades i clients. Ningú vol ser l’últim.
3. Efecte aparador: dir que tens “IA” ajuda a captar inversió, talent i atenció mediàtica, encara que el producte sigui modest.

Això crea un entorn perfecte perquè els diners flueixin molt ràpid.

El punt delicat: tots es retroalimenten

Una particularitat d’aquesta onada és com el sector s’està reforçant a si mateix. La IA necessita una infraestructura enorme: xips, servidors, centres de dades i serveis al núvol. Això fa que moltes peces del mercat depenguin les unes de les altres.

Els qui creen models d’IA necessiten capacitat de computació; els qui venen computació necessiten que la demanda d’IA continuï creixent per justificar inversions gegants. Mentrestant, els proveïdors de núvol i les grans tecnològiques també inverteixen en empreses d’IA o impulsen els seus propis projectes. És una roda que gira molt bé mentre la confiança aguanta. El risc? Que aquesta mateixa connexió faci el sistema més fràgil: si el mercat canvia d’ànim, el fre també pot ser ràpid.

D’altra banda, en el món de la IA s’està donant un fenomen especialment delicat: moltes grans empreses tecnològiques no només competeixen, sinó que també inverteixen les unes en les altres i comparteixen, sovint, parts de la mateixa cadena de negoci. Una companyia pot finançar startups d’IA mentre alhora els ven infraestructura al núvol; una altra pot dependre de fabricants de xips i, al mateix temps, signar acords o participar en rondes d’inversió que beneficien aquests mateixos actors.

Aquest entramat crea una roda que es retroalimenta i accelera el creixement, però també augmenta el risc: si el mercat es refreda o la confiança cau, l’impacte no queda aïllat en una sola empresa, sinó que es pot escampar per tot l’ecosistema. Quan hi ha tanta interdependència, una correcció sobtada pot provocar retallades en cadena, cancel·lació de projectes i una davallada general d’inversió que afecta tant els “productes d’IA” com la infraestructura que els fa possibles.

Hi ha senyals de bombolla?

N’hi ha alguns, sí. Un senyal típic és quan les valoracions pugen més ràpid que els ingressos reals. Un altre és la proliferació d’eines que venen fum: semblen més “IA per vendre” que no pas solucions que resolen un problema concret. I també hi ha un aspecte clau: fer funcionar IA a gran escala és car. Si moltes empreses no aconsegueixen convertir aquesta despesa en un negoci sostenible, arribaran correccions.

Ara bé, i això és important: a diferència d’altres modes tecnològiques, aquí hi ha una base real d’ús. És probable que hi hagi una bombolla en el soroll i les expectatives… però no necessàriament en la tecnologia en sí.

I si esclata, què passaria?

Quan una bombolla tecnològica esclata, no vol dir que la tecnologia desaparegui. El que acostuma a desaparèixer és l’eufòria.

El més habitual és veure una baixada de valoracions, menys inversió fàcil i startups que ho passen molt malament si no tenen clients o un producte clar. També poden arribar retallades i projectes cancel·lats. Les grans empreses solen resistir millor, però també ajusten: menys apostes “a l’aire” i més focus en el que dona retorn.

A més, si esclatés una bombolla vinculada a la IA, l’impacte més immediat es veuria als mercats i a la inversió: caigudes fortes en el valor de moltes empreses tecnològiques, frenada del capital risc i retallades de despesa en projectes i centres de dades.

Això podria arrossegar ocupació qualificada, proveïdors de maquinari i serveis digitals, i refredar l’ànim inversor en general, amb efectes en cadena sobre el consum i el creixement. A escala mundial, no necessàriament seria una crisi “tipus 2008”, però sí que podria provocar un període de volatilitat i desacceleració, sobretot en països i sectors molt exposats a la tecnologia i als fluxos de finançament.

La crisi de les puntcom: el mirall tecnològic més clar

La comparació amb la crisi de les puntcom (finals dels 90) és gairebé inevitable. Internet semblava una revolució real (i ho va acabar sent), però la inversió va premiar massa empreses amb promeses brillants i pocs fonaments. Quan el mercat va girar, moltes van caure. Però internet va continuar i, després de la correcció, va arribar una etapa de consolidació que va acabar construint el món digital actual.

Amb la IA podria passar una cosa similar: la tecnologia quedarà, però no totes les empreses que s’autoanomenen d’IA sobreviuran. Sovint, després de la neteja, és quan el que és realment útil creix amb més força.

Lehman (2008): la lliçó de la confiança i el contagi

Lehman Brothers és un cas diferent (financer), però aporta una idea útil: quan un sistema depèn massa de peces connectades i de confiança compartida, una esquerda pot escampar-se ràpid.

En el món de la IA hi ha una interdependència forta entre inversió, infraestructura i expectativa. Si en algun moment el mercat decideix que els beneficis trigaran massa a arribar, el canvi de ritme pot ser brusc, sobretot per a qui viu del finançament i no d’ingressos reals.

---