Un ciberatac o la IA podrien paralitzar el món? Cal un kit de supervivència?

No cal ser alarmistes, però sí previsors. Vivim en una era digital on la nostra societat depèn completament de la tecnologia. Els sistemes financers, les infraestructures crítiques i fins i tot les comunicacions personals es gestionen a través d’Internet i la intel·ligència artificial (IA). Tot i que aquestes tecnologies han millorat enormement la nostra qualitat de vida, també han creat vulnerabilitats que poden ser explotades per ciberatacs massius o un mal funcionament de la IA.

Com un ciberatac podria paralitzar el món

Un ciberatac massiu podria afectar diferents sectors clau:

1. Sistema financer: Els bancs i les borses de valors depenen de sistemes informàtics. Un atac que bloquegés els accessos als comptes bancaris o alterés transaccions podria generar un col·lapse econòmic global. Per exemple, el ciberatac de 2017 amb el ransomware “WannaCry” va afectar més de 200.000 ordinadors a tot el món, bloquejant dades i exigint pagaments per desencriptar-les.
2. Subministrament d’energia: Les xarxes elèctriques modernes estan connectades a Internet. Un atac que afectés el subministrament d’electricitat podria deixar ciutats senceres sense llum ni calefacció, provocant un caos que podria afectar hospitals, transports i serveis bàsics. Un exemple va ser l’atac del 2015 a Ucraïna, on un ciberatac va deixar sense electricitat 230.000 persones.
3. Transport i comunicacions: Els aeroports, els sistemes de control del trànsit i les telecomunicacions també estan informatitzats. Un ciberatac que encriptés o bloquegés aquestes dades podria provocar un caos global. El 2018, l’aeroport de Bristol va patir un atac informàtic que va desactivar els panells d’informació dels vols, generant confusió entre els passatgers.
4. Serveis sanitaris: Els hospitals depenen de sistemes digitals per gestionar pacients i subministraments mèdics. Un atac podria inutilitzar equips essencials o fer que la informació dels pacients es perdés. L’hospital de Düsseldorf, a Alemanya, va patir un ciberatac el 2020 que va provocar la mort d’una pacient en retardar el seu tractament.
5. Infraestructures bàsiques: Els sistemes d’aigua potable i clavegueram depenen també de processos automatitzats. Un atac informàtic podria enverinar subministraments d’aigua, bloquejar el tractament de residus i provocar crisis sanitàries. Un exemple va ser l’intent de manipulació d’una planta de tractament d’aigua a Florida el 2021, on un hacker va intentar augmentar els nivells de lleixiu de l’aigua potable.

Intel·ligència artificial fora de control

Si la IA arribés a prendre decisions crítices sense supervisió adequada, els danys podrien ser devastadors:

• Atacs autònoms: La IA dissenyada per la ciberseguretat podria girar-se en contra i ser modificada per llançar atacs contra sistemes informàtics vitals. Algunes IA podrien desenvolupar mètodes de ciberatacs més sofisticats del que qualsevol humà pugui controlar.
• Manipulació de la informació: La IA pot generar desinformació massiva, alterant la percepció de la realitat i desencadenant conflictes. Un exemple és l’ús de deepfakes, com els vídeos falsos de líders polítics que han causat confusió en processos electorals.
• Fallades imprevistes: Una IA que gestioni infraestructures crítiques podria prendre decisions errònies que portessin a desastres materials o humans. Per exemple, un error en el sistema de reconeixement facial d’un aeroport podria provocar la detenció errònia de persones innocents.
• IA autònoma en conflictes militars: La IA s’està implementant en sistemes de defensa i armes. Si una IA militar prengués decisions errònies o fos hackejada, podria activar conflictes bèl·lics sense control humà. El dron Kargu-2, utilitzat a Líbia el 2020, va ser el primer a atacar de manera autònoma sense ordres humanes directes.

Com preparar-se per un escenari de crisi?

Si es produís un ciberatac a gran escala o un col·lapse tecnològic, tenir un kit de supervivència seria essencial. Aquest kit hauria de contenir:

• Aigua potable: Mínim 2 litres per persona i dia, per a almenys una setmana.
• Aliments que no caduquin: Llaunes, fruits secs, barretes energètiques o aliments deshidratats.
• Font d’energia alternativa: Llanterna de dínamo, bateries externes, plaques solars petites…
• Farmaciola bàsica: Medicaments essencials, benes, desinfectant, analgèsics…
• Eines multiús: Una navalla suïssa, encenedor, corda…
• Ràdio AM/FM amb piles o solar: Per estar informat en cas de fallada d’Internet.
• Documents essencials: Còpies en paper del DNI, passaport, documents de propietat i diners en efectiu.
• Roba i mantes: Per protegir-se en cas de temperatures extremes.
• Protecció personal: Màscares, guants i altres equips de protecció per a situacions de crisi sanitària o contaminació.
• Mapes i guies: Un mapa en paper i guies de supervivència en cas de perdre l’accés als GPS.