Una màquina de beure aigua
Cada cop que preguntes a una intel·ligència artificial com ChatGPT, és fàcil pensar que la resposta surt ‘del núvol’ com per art de màgia. Però el núvol, en realitat, és un exèrcit de superordinadors gegants que treballen, s’escalfen… i han de ser refredats. Això vol dir consum d’energia i, sorpresa per a molts, consum d’aigua.
En aquest article descobriràs:
- Quanta energia i aigua consumeix realment una consulta a ChatGPT.
- Per què aquest consum és un problema (i també una oportunitat).
- Què s’està fent per fer-ho més eficient i menys contaminant.
- Com pot ajudar-hi la computació quàntica en el futur.
💧 Quanta aigua gasta ChatGPT quan li fas una pregunta?
Sí, ChatGPT té molta set. Cada consulta que li fas pot consumir fins a mig litre d’aigua, com si li servissis un got cada cop que li preguntes alguna cosa.
Per què tanta aigua?
Els servidors de ChatGPT generen molta calor quan processen informació. Per evitar que es fonguin cal refredar-los, i això es fa habitualment amb sistemes de refrigeració que utilitzen aigua. Com el sistema de refrigeració del teu cotxe, però a grandíssima escala. Aquesta aigua no sempre es perd, és a dir, hi ha circuits tancats d’aigua que es va reaprofitant. Però és cert que una part s’evapora o es filtra, i, per tant, cal reposar-la constantment.
Per exemple, per cada milió de persones que fan una pregunta a ChatGPT, el sistema gasta l’equivalent a 500.000 litres d’aigua. Això són més de 3.000 banyeres plenes.
⚡ I quanta electricitat consumeix?
El consum d’energia varia segons la complexitat de la consulta, però els estudis recents indiquen que pot anar d’1 fins a 10 watts per petició. No sembla gaire, però multiplicat per milions de peticions al dia, el total és enorme.
Segons el MIT (Massachusetts Institute of Technology), entrenar un model com GPT-3 (la base del primer ChatGPT) va consumir l’equivalent a la despesa energètica de 126 llars nord-americanes durant un any sencer. I això només per entrenar-lo, no per fer-lo servir!
⚖️ Pros i contres del consum energètic de la IA
✅ Pros:
- ChatGPT pot estalviar energia indirectament: si t’ajuda a programar més ràpid, a escriure un informe o a resoldre un dubte sense cercar hores per internet, redueixes el teu propi consum.
- Pot ser una eina per optimitzar processos a empreses, fer més eficient el treball i ajudar en àmbits com la salut o l’educació.
❌ Contres:
- L’impacte mediambiental és invisible però real: centres de dades que gasten energia i recursos hídrics importants.
- El creixement exponencial d’aquestes eines fa que cada cop necessitin més potència de càlcul, i per tant, més energia i més refredament.
🔧 Què s’està fent per reduir aquest impacte?
Hi ha diversos fronts oberts:
- Eficiència dels algoritmes: es treballa perquè les IAs “pensin” de manera més intel·ligent, amb menys càlculs i menys energia.
- Centres de dades més sostenibles: empreses com Microsoft o Google ja usen energia solar o eòlica, i tecnologies de refredament amb aire per evitar tant ús d’aigua.
- Ubicacions més eficients: es construeixen centres de dades en llocs freds, com Islàndia o el nord de Suècia, on l’aire exterior ajuda a refredar els servidors.
🔮 Cap a on evolucionarà aquest consum?
És evident que l’ús de la IA no deixarà de créixer. Per tant, cal actuar per fer-la més sostenible. Els experts apunten a tres grans línies de futur:
- Optimització: fer més amb menys. Més potència amb menys consum.
- Fonts d’energia neta: si tot el sistema es connecta a energies renovables, el problema es redueix molt.
- Computació quàntica: aquí ve la ciència-ficció… que ja no és tan ficció.
🧠 La computació quàntica: la gran esperança verda?
La computació quàntica és una nova manera de fer càlculs, que aprofita les propietats de la física quàntica per operar molt més ràpid i amb menys energia.
Com pot ajudar?
- Podria reduir dràsticament el temps i la potència necessària per entrenar models d’IA.
- Amb una sola operació quàntica es poden fer càlculs que avui en dia requereixen milers de passos.
Un ordinador convencional és com un camió que fa viatges de mercaderies un a un.
Un ordinador quàntic seria com un tren d’alta velocitat que ho fa tot en paral·lel i amb menys gasolina.
Encara no és una realitat quotidiana, però grans empreses (com IBM, Google i startups com D-Wave) hi estan invertint molt. Es preveu que en una o dues dècades pugui transformar el panorama de la IA i el consum energètic digital.
CONCLUSIÓ
ChatGPT i altres IAs són eines potents, útils i transformadores. Però no són ‘gratuïtes’ pel planeta. Cada pregunta que fem té una petjada energètica i hídrica.
No es tracta de deixar d’utilitzar aquestes tecnologies, sinó de fer-les servir amb responsabilitat i exigint als proveïdors que ho facin de manera sostenible.
El futur digital pot ser verd i eficient, si el construïm entre tots.
