Un univers inabastable
Avui en dia, calcular quantes aplicacions existeixen basades en IA és, senzillament, impossible. ChatGPT estima que n’hi ha desenes de milers, mentre que Gemini eleva l’aposta fins als centenars de milers, o fins i tot als milions. Resulta paradoxal que les IA més famoses vagin tan perdudes sobre el seu propi ecosistema, oi?
El món de la IA es podria comparar a l’univers, on les principals empreses serien planetes, i totes les altres aplicacions, estrelles de major o menor tamany. Des de la terra, se’n veuen unes quantes, que serien les més famoses (ChatGPT, Gemini, Grok, Runway, Elevenlabs…). Però quan un astronauta viatja amb coet per explorar-les, descobreix que darrere d’aquestes n’hi ha milers més, i que, a més, no veu el final a l’horitzó. Per si això no fos poc, cada dia es formen noves estrelles. En definitiva, un univers infinit.
Aquest creixement, a més, és exponencial. Des de l’aparició del ChatGPT (el novembre del 2022, no fa ni 3 anys!), hi ha una cursa desbocada per ser el primer a ocupar qualsevol nínxol de mercat. I això passa per crear milers i milers d’aplicacions, encara que a la llarga la majoria es descartaran per selecció natural. Aquest ‘Big Bang’ de la IA, que ha creat aplicacions infinites és, com a mínim, aclaparador. Pel ciutadà corrent, sens dubte suposa una barrera psicològica per intentar entendre i utilitzar la IA, més enllà dels dubtes ètics, morals o legals que comporta. Però pels qui estan més especialitzats en aquest àmbit, com periodistes, divulgadors o investigadors, també pot despertar una espècie de FOMO (‘Fear of Missing Out’) , és a dir, la por de deixar passar o desconèixer una novetat tecnològica rellevant i quedar fora de joc. Bàsicament, suposa sentir-se aclaparat davant la immensitat d’aquest univers.
El FOMO de la IA
Obrir el mail i trobar, cada dia, correus amb la presentació de desenes de noves aplicacions, o actualitzacions de les que ja existeixen, és el dia a dia de moltes persones que es dediquen a aquest àmbit. Totes aquestes eines, a més, prometen ser el nou ChatGPT. És literalment impossible explorar-les totes, i això crea una sensació de vertígen, que pot saturar i desmotivar. I això desemboca, inevitablement, a la ‘paradoxa del coneixement’: com més saps d’IA, més ignorant et sents, perquè saps que tot el que existeix és inabastable i mai ho podràs abarcar tot. ‘Jo només sé que no sé res’, com diria Sòcrates.
Un tsunami per surfejar
Per evitar que el tsunami de la IA se t’emporti per endavant i arrassi amb totes les teves energies, cal canviar la perspectiva. S’ha d’intentar surfejar-lo per la cresta, adoptant una perspectiva des de dalt, sense intentar submergir-te en una onada massa gran i perillosa. S’ha d’entendre l’ecosistema de la IA com una caixa d’eines al teu abast que et pot facilitar la vida. Així, quina eina agafis dependrà del problema que vulguis resoldre. I quan descobreixis, després de provar-ne unes quantes, que tens l’eina adequada, caldrà aprofundir en el coneixement d’aquesta eina. No cal estudiar-ne 4 més si la que tens a la mà ja et serveix per resoldre la teva necessitat. Hi ha aplicacions, a més, que són com una navalla suïssa, i amb el coneixement bàsic d’una d’elles, podràs satisfer el 90% de les teves pretensions.
A la recerca del Sant Grial
El Sant Grial de la IA no existeix. Cal deixar de banda l’ambició de voler estar al dia dels milers de novetats que apareixen constantment. No s’ha de pretendre conéixer centenars d’aplicacions per resoldre els dubtes o qüestions hipotètiques que es puguin plantejar. Al contrari, el procés ha de ser al revés: a partir d’un repte concret, buscar la millor aplicació que et permeti trobar la solució adeuada. Cada interrogant que sorgeix per resoldre un problema, optimitzar un procés o crear un producte audiovisual, requereix d’una solució amb un enfocament individualitzat. Quan em pregunten, per exemple, quin aplicació recomano per fer una tasca concreta, la primera resposta sempre és ‘depèn’. Explica’m què vols fer exactament i trobarem la millor aplicació per dur-ho a terme! Òbviament, per saber què recomanar s’ha de tenir una base de coneixements àmplia sobre IA, però, això és el més important, no ha de ser infinita. No s’ha de pretendre saber de tot ni saber-ne en profunditat. Bàsicament perquè és impossible, però sobretot per no morir en l’intent. El millor aliat d’un apassionat de la IA és, sens dubte, la curiositat, que és la llavor del coneixement. Allò que pots investigar i entendre, és útil. I només és útil la petiteta part que pots arribar a controlar dintre l’univers infinit i aclaparador de la IA. Això sí, dominar aquesta petita part del pastís pot canviar-te la vida a tu i a aquells que t’envolten. Però, recorda, cal menjar poc a poc per no ennuegar-se. Ja ens ho deien les nostres mares, oi? Poc a poc, i bona lletra.
