Els dies 22 i 23 d’octubre es va dur a terme a Barcelona l’AI Congress 2025, una trobada de referència en l’àmbit de la intel·ligència artificial que va reunir experts, empreses i institucions per analitzar el paper creixent d’aquesta tecnologia en la transformació dels sectors productius.
Després de deu edicions amb la denominació ‘AI & Big Data Congress’, enguany la trobada s’ha desfet del cognom ‘Big Data’ per autodefinir-se ‘només’ com AI, és a dir, intel·ligència artificial. Més enllà dels aspectes tècnics o de màrqueting que justifiquen aquesta decisió (és evident que la IA inclou el ‘Big Data’ per se), aquest canvi es pot entendre com una metàfora del mateix procés que està seguint la IA: cada vegada més allunyada de termes massa abstractes o tecnològics per, mica en mica, anar apropant-se a la societat a base de casos reals que impacten en el nostre dia a dia.
Aquesta és, precisament, una de les sensacions que es desprenen del congrés: la IA està deixant de ser una promesa, una il·lusió o una hipèrbole per passar a ser una realitat. Però no una realitat elitista o reservada a uns pocs, sinó una realitat que ja impacta en multitud d’àmbits de la nostra vida quotidiana. En una fase encara incipient i poc madura, sí, però amb una capacitat de projecció que il·lusiona els optimistes i encara fa recelar els pessimistes. En tot cas, la revolució és imparable i ja fa temps que està canviant la nostra manera de viure. I, no menys important, la societat en general ja percep els avantatges de la IA a través d’aplicacions pràctiques. No és el mateix que et diguin que la IA pot processar, interpretar i predir milions de dades paramètriques i estadístiques de les bases de dades dels hospitals, que no pas que et demostrin com, a partir d’una simple fotografia, un programa pot estimar el grau de malignitat d’una taca a la pell amb una precisió altíssima (sempre sota la supervisió d’un metge, evidentment).
En aquest sentit, un dels àmbits més presents al congrés va ser el de les aplicacions de la IA al camp de la medicina, un bon termòmetre per saber què s’està fent, però també (i sobretot) com s’està fent. Així, per exemple, va destacar la conferència de Carme Torras, investigadora del CSIC-UPC, que, a més, va rebre el reconeixement de l’AI Congress a la trajectòria científica i professional (amb ovació inclosa del públic assistent). Torras va explicar el paper de la intel·ligència artificial en la robòtica assistencial, amb exemples pràctics que permeten situar-la en el món real i comprendre el potencial d’aquesta tecnologia per posar-la al servei de les persones. La imatge d’un robot d’última generació recordant la pauta de medicació a una àvia de 90 anys impacta tant pel seu caire futurista com per la convivència de dues generacions tan allunyades en el temps i ara unides per la tecnologia.
En altres àmbits, per exemple, es va presentar un assistent intel·ligent de redacció d’esborranys de sentències judicials, amb la qual la Generalitat vol agilitzar la justícia i estalviar costos. I un altre projecte presentat al congrés utilitza la IA per optimitzar el tractament d’aigües residuals, garantint una monitorització precisa i una detecció precoç d’esdeveniments crítics. Com dèiem, l’aterratge de la IA ‘abstracta’ a les nostres vides ja és una realitat. Amb tot, la sensació, tot i els innegables avenços a pas de gegant dels últims temps, és que tan sols ens acabem d’embarcar a un vaixell que ha de crear un oceà, i que tot i les onades que ara i en el futur haurem de surfejar, l’horitzó ens deixa entreveure unes possibilitats quasi infinites a favor del benestar col·lectiu.
Perquè, no ho oblidem, l’objectiu final de la revolució de la IA no hauria de ser guanyar diners, reputació o poder, sinó construir una societat millor, amb una IA que ens faciliti la vida, redueixi les desigualtats i ens ajudi a combatre el canvi climàtic, entre d’altres. I és aquí on, tal com van insistir Torras i la majoria de ponents, l’ètica és innegociable per garantir un món amb la tecnologia al servei de les persones, i no a la inversa.
En aquest context, i amb unes legislacions encara a remolc del tsunami de la IA, Catalunya pot jugar un paper molt important per construir una Europa sobirana i sostenible en aquest àmbit. Més enllà d’imprimir un caràcter europeu a unes lleis que es mouen entre la llibertat tecnològica i la defensa dels drets humans, l’ecosistema català té potencial suficient per ser diferencial tant en la competitivitat i eficiència dels projectes en marxa com en el seu punt de vista centrat en valors com l’ètica, la privacitat o la transparència. El múscul tecnològic català es va fer palès en iniciatives que demostren el potencial transformador de la intel·ligència artificial aplicada a camps com la biotecnologia, la generació de dades sintètiques o l’optimització de processos industrials, sense deixar de banda el compromís amb la societat i els drets col·lectius inalienables.
L’esdeveniment també va centrar-se en la IA agentiva, un nou model operatiu que permet desenvolupar agents autònoms capaços de planificar, prendre decisions i executar tasques complexes de manera col·laborativa. Afortunadament, sembla que la visió apocalíptica que assegura que la IA ens deixarà a tots sense feina comença a desterrar-se de l’imaginari popular, i cada vegada ens apropem més al que fa temps que defensen els experts: aquesta tecnologia és una eina per permetre als humans ser més eficaços en aquelles tasques que menys ens agrada fer, i tenir més temps per centrar-nos en aquelles que aporten un valor afegit. Com diu aquest mantra que ja es repeteix a totes les trobades d’experts, ‘La IA no et prendrà la feina, te la prendrà algú que sàpiga utilitzar-la’. Així doncs, posar-se les piles és l’únic camí per no quedar enrere.
En definitiva, l’AI Congress 2025 no només ha servit per constatar el progrés imparable de la intel·ligència artificial, sinó també per reivindicar el paper de les persones com a veritables protagonistes d’aquesta revolució. El futur de la IA no depèn tant del que sigui capaç de fer, sinó de com decidim utilitzar-la. A més, el congrés deixa la impressió d’un ecosistema català madur i plural, capaç de mirar-se al mirall i veure-hi reflectit un model propi, genuí i d’èxit, basat en la col·laboració còmplice entre administració, recerca i empresa, i sempre amb l’ètica com a condició sine qua non. Sens dubte, la tasca d’organitzacions com Eurecat i el CIDAI, promovent trobades i debats tan productius, ajuda, i molt, a marcar el camí.
